afinar
1 1 v. tr. [LC] Fer més fi, més delicat. Afinar la pell, el cutis.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Afinar el gust, els costums, l'esperit.
1 3 intr. pron. [LC] Afinar-se la pell. Afinar-se un vi, un licor.
1 4 intr. pron. [LC] Afinar-se els costums d'una persona.
1 5 v. tr. [LC] Fer més fi, més cortès (algú).
2 tr. [LC] Fer més exactes (un pes, una mesura, una pesada, un mecanisme, les cobertes d'un llibre, etc.) o, més exactament, corregir-ne qualsevol imperfecció.
3 1 tr. [ML] Obtenir acer per oxidació reduint el contingut en carboni (del ferro colat) i eliminant altres elements que l'impurifiquen.
3 2 [ML] afinar el gra Reduir les dimensions del gra d'un metall.
3 3 tr. [ML] [LC] Purificar (un metall). Afinar or.
4 tr. [LC] [IMI] Fer desaparèixer els caires vius (de les peces de terrissa encara crues) fregant-les amb el llimador, aprimar-les del fons o llimar-les de qualsevol part que convingui.
5 tr. [LC] [IMI] Mantenir (la pasta del vidre) en fusió un cert temps, a fi que els materials no dissolts siguin deposats i les bombolles d'aire se separin.
6 1 tr. [MU] [LC] Posar en el to just (un instrument músic). Afinar un piano, el violí, l'arpa.
6 2 tr. [MU] [LC] Produir (un so) donant-li el to just. Afinar una nota.
6 3 intr. [LC] Cantar o tocar un instrument en el to just. Aquest cantant té molt bona veu, però no afina gaire.
7 tr. [LC] [IT] En la indústria tèxtil, graduar a un mateix nivell i d'un en un tots els mallons o vidres de què és compost (un cos de muntura jacquard).
8 1 tr. [LC] Trobar o veure (algú o alguna cosa que, per alguna circumstància, no era fàcil de trobar).
8 2 intr. pron. [LC] Algú, gairebé encertar, acostar-se al fi que es proposa. No hi has tocat, però t'hi has afinat molt.
